La cultura no és un delicte, manifest «en defensa de los derechos fundamentales en internet»

Recentment s'ha filtrat l'avant projecte de Llei d'Economia Sostenible. Aquest avant projecte, que té un nom molt maco i molt verd, amagava un annex que pretenia retallar les llibertats a Internet.

El que es pretenia amb aquesta llei era crear un ens governamental, depenent del Ministeri de Cultura, que tingués capacitat de tancar, bloquejar i, per tant, censurar, els prestadors de serveis que "vulnerin la propietat intel·lectual", saltant-se el poder judicial: l'únic amb aquesta capacitat.

Afortunadament, aquest moviment produït a la xarxa ha fet abaixar les orelles a l'executiu i han decidit que cap ens governamental no tingui la capacitat de tancar ni webs, ni blocs, ni res. Des d'aquí ens volem apuntar al manifest que ha estat redactat i que tothom és lliure de copiar, imprimir i distribuir-ho de forma indiscriminada.


1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Els navegadors i els estàndards

Després de l'allau d'informació apareguda arran de les noves versions de Firefox i Opera, són moltes les fonts que parlen de les seves virtuts, millores i optimitzacions respecte versions anteriors.

Tot i així, sembla ser que no han parat a testejar el famós test Acid3. Tant Opera 9.5 com Firefox 3, en les seves versions per a M$ Windows, no passen amb èxit aquest test.


Aquí podeu veure la captura dels diferents navegadors (Firefox a l'esquerra, i Opera a la dreta).



Des del meu punt de vista no hi ha cap (en aquest cas) millor que l'altre ja que tots dos haurien de complir amb els estàndards marcats des del W3C.

Pels que ho desconegueu, el test Acid3 es basa a testejar els estàndards ECMAScript i DOM, de forma recursiva, tecnologies molt emprades a la Web 2.0. Un navegador que compleixi els estàndards marcats, mostrarà un percentatge creixent de forma gradual fins a obtenir el següent resultat.

Políticament ...

Jajaja! Aquí teniu un video que ha fet emprenyar el probriçó feixista d'en Jiménez Losantos.





Sembla ser que aquest element es querellarà contra "Polònia". "[...] si quieren reirse, que se rían de su padre o de su madre [...]" ha comentat.

Via Menéame
Link El weblog de Jordi Perales

Eliminació del cànon

Via ElOtroLado, podem llegir la proposta que fa el diari "El Mundo" a l'edició d'ahir. Agafen com a exemple el "cànon", si és que es pot qualificar així, anglès.
Si aquí tots som pirates potencials, pel fet de comprar tecnologia de consum, a Anglaterra pensen desconectar a qui descarregui contingut de forma "il·legal".

I què passa amb el dret a la privacitat a Internet? On es traça la linia entre legal i il·legal?

Jo, personalment, estic a favor de compensar a les ments creatives pel seu treball. Això em garanteix la possibilitat que fer-me còpies per a ús personal, genial. No?

Això no implica que:

• Em robin cada vegada que compri la tecnologia que compri, i hagi de pagar cànon si o si. Ja sigui un DVD, un telèfon mòbil o una impressora.
  
• Les ments creatives puguin arribar a viure tota la seva vida d'un sòl èxit puntual. Al cap i a la fi, és el seu treball. A mi no em paguen més pel fet de fer bé la feina.

S'hauria de trobar un sistema més just i raonable, i no deixar-ho en mans d'empresaris que només busquen el benefici econòmic. És normal cobrar cànon per fer un concert benèfic? I si el cost del cànon és superior a la recaptació realitzada? El dret d'autor s'hauria de veure reduït dels 70 anys actuals (des de la mort del creador), fins a uns 5 o 10 anys.

Fa uns dies vaig llegir, no sé a on, que el cànon canadenc es basa en una tarifa que es suma a la connexió a internet. Una única tarifa de pocs dòlars. Més que suficient per compensar a les ments creatives, aposentades al sofà.

Vist a ElOtroLado.net

Els jefes i la tecnologia

Aquí us deixo una petita tira còmica per començar bé el dia